Vincent Moon és un parisí de 30 anys que porta barba i boina, i que té tants quilòmetres a les esquenes com gigabytes al disc dur. La vida del principal realitzador de La Blogotheque és voltar pel món gravant vídeos a músics, tant artistes consagrats com R.E.M., com desconeguts com Soema Montenegro. En poc més de quatre anys, ja ha gravat més de 100 “concerts per emportar” des dels llocs més curiosos.
Aquests dies para per Barcelona. Ha fet un vídeo amb Standstill, que aviat es podrà veure, i en farà un altre aquest diumenge post Primavera Sound amb 9 grups alhora, entre els quals els mateixos Standstill i la Maria Coma, en un lloc que m’han demanat que no digui. Em pregunto si també hi seran els Manel, ells que ja han fet més d’un videoclip copiant el seu estil.
Dimarts, Vincent Moon va ser a la Cova de les Cultures de Gràcia per, suposadament, parlar-nos de la seva vinculació amb la llicència Creative Commons. Però només començar, ja va dir: “No m’agrada massa parlar, així que si us sembla bé, us posaré uns quants vídeos que he fet darrerament”. No cal dir que se’l veia bastant més segur deixant que parlés el projector que no pas ell mateix.
Sí que va aprofitar per explicar-nos breument la seva manera d’entendre les gravacions musicals. Amb un anglès molt afrancesat, i a la velocitat a què li deuen fluir les idees, ens va dir que sempre havia pensat que filmar la música era una batalla perduda: “És impossible copsar l’energia d’un directe, la relació orgànica entre músics i públic. La música sempre guanya, perquè és lliure i et fa somiar. En canvi, la imatge et condiciona. Jo el que pretenc és que no hi hagi jerarquies, sinó acostar-me a allò que estic sentint per crear una nova peça, on no guanyi ni la música ni la imatge. Vull crear una realitat diferent, que no necessàriament ha de ser real.”
Possiblement, aquest sigui el seu do, generar situacions espontànies amb músics de gran talent i sovint desconeguts pel gran públic, gravar-les com si fós un nen petit encuriosit que ho vol veure tot de prop, i després ensenyar-les al món
Em deia el Pere Jou, cantant de 4t1a (quart primera), que veient els vídeos del Vincent Moon tenia ganes de traspassar la pantalla per viure el concert en directe. Ens qüestionàvem si això es podria considerar un èxit del realitzador o un fracàs. Ens vam acabar posant d’acord que és un èxit que milions de persones puguin emportar-se un concert a casa, que si no fós per la seva iniciativa no hagués passat mai. A més, seria un fracàs si es contemplen els seus vídeos com un succedani de l’experiència musical en directe. Però cap obra pot ser succedani d’allò que ella mateixa ha creat.
